A l’Assemblada Nacionala, lo 8 de decembre de 2009, Eric Besson pretendèt qu’un encastre legal de reconeissença de las lengas “regionalas” seriá un perilh per los “principis d’individibilitat de la Republica e d’egalitat davant la lei”. Respondiá ansin a la deputada Martina Faure, elegida occitana de Gasconha. S’atròba que Martina Faure aviá interpelat lo ministre de la cultura, Frédéric Mitterrand. Es fòrça revelador que lo ministre de l’identitat nacionala aja respondut sus aquela question en plaça del ministre de la cultura...

Donc las causas son claras: l’estat francés nos ditz dobertament que bandís las lengas “regionalas” en nom de la “nacion francesa”.

Un tal gra d’intolerància existís pas dins las autras grandas democracias europèas: l’occitan es una lenga oficiala dins l’estat espanhòl e una lenga protegida dins l’estat italian.

Trobam lamentable qu’aquela crispacion l’exprimisca Eric Besson, un occitan orginari del Daufinat que bandís sa cultura pròpria. Tanben sèm escalustrats que lo debat sus l’identitat nacionala derrape vèrs una estigmatizacion dels musulmans e dels maugrabins.

Lo refús de reconéisser la lenga occitana es una declaracion de guèrra culturala contra lo pòble occitan de 15 milions de personas que viu dins lo sud de l’estat francés. Iniciativa per Occitània crida los estatjants d’Occitània a ne traire totas las consequéncias:

1. Es irrealista de creire que l’occitan serà salvat per França. La concepcion intoleranta de la “nacion francesa”, que nos veïculan constantament dempuèi dos sègles (abat Grégoire, Jules Ferry, Ernest Renan, Michel Debré...), a sempre blocat la reconeissença de l’occitan.

2. Totun es urgent de salvar l’occitan, que son usança recuèla de mai en mai, en prene de mesuras audaciosas: oficializacion de la lenga, transmission familiala, ensenhament sistematic, sosten a la creacion, difusion dins los mèdias.

3. Fàcia a aquela contradiccion insolubla —bandiment per França, urgéncia de salvar l’occitan— la sola actitud realista consistís a revendicar l’independéncia d’Occitània, sens complèxe, per fin d’esperar una politica eficaça de reviscòl de la lenga d’òc.

4. Lo movement cultural occitan arriba pas de se far ausir, e mai aja mobilizat amb succès 25 000 personas per las carrièras de Carcassona lo 24 d’octòbre de 2009. Cal donc passar a la velocitat superiora: la revendicacion culturala a de se refortir amb una revendicacion politica e independentista.

D’ont mai nòstras demandas seràn fòrtas, d’ont mai aurem de probabilitats d’obténer quicòm. De movements independentistas e pacifics obtenon d’avançadas bèlas per la proteccion de lors lengas en Catalonha, en Galas e en Escòcia. Ne podèm e ne devèm far aitant en Occitània.

Free Occitània!
Lo 13 de decembre de 2009
Iniciativa per Occitània
http://www.iniciativaoc.org
http://iniciativaoc.midiblogs.com
http://es.groups.yahoo.com/group/iniciativa-per-occitania/