Los alpins son venguts dau Briançonnès, de Gap, Montmaur, Dinha, Manòsca, Barceloneta, …

E dau temps d’una jornaa, avem ausit l’occitan dins totas sas formas. E de monde que chantavan, d’autres que charravan, d’autres que fasian de musica. E puei un molon d’estands d’associacions diversas e de productors occitans per respòndre a las demandas tant culturalas que substantivas dels monifestaires.

Dins aquela jornaa, l’i aguec quauques moments fòrts coma la presa de paraula de politiques e dels responsables dels moviments associatius organizators de la manifestation (I.E.O., Calandretas, Oc-bi, FELCO-ensenhaires dau Public e Felibritge) per dire l’importància dau manten d’aquela lenga expression de tota una civilisacion qu’a engrimbat l’amor, lo respecte de l’autre e la solidaritat. L’i aguec pereu la manifescion a l’entorn de la Vila e la montaa la Ciutat…

Au fons, volem solament que l’òme siaja siaja pas considerat coma una machina que deu estre rentabla tota sa vita mai coma quauqu’un portaire d’una istòria longa e que deu transmetre una istòria indispensabla a la subrevita de l’Umanitat.

L’Alpin d’Òc, forma locala de l’Occitan es una part majora de nòstre patrimòni collectiu. Per lo gardar, deu retrobar un estatut sociau e una dignitat coma las autras lengas reconeissuas coma bens universaus de l’Umanitat per l’UNESCO.

De mai, l’Alpin d’Òc es a mema de venir un otís de cultura, un otís pedagogique e mema un otís de valorizacion economique…

A nosautres, occitans, de tot faire per qu’aquela lenga poissi estre passaa als pichòts. La Calandreta Gapiana es un d’aqueles mejans indispensable que nos chau ajuar a mantenir tant que lo poiem per que poissi perseguir son òbra !

Andrieu FAURE.